Violència i construcció de la realitat

La violència forma part de l’imaginari del conjunt de la societat. Un estudi recent sobre la relació entre joventut basca i actes violents ens mostra com l’eficàcia narrativa de l’impacte ajuda als mitjans a construir la fabulació de la realitat. En essència, els mèdia duen a terme una fabulació de la realitat per donar explicació a tot el que els envolta.

Un estudi estadístic recent sobre violència i joventut basca demostra que durant l’any 1997 -poc abans de la treva d'ETA- es van produir només tres detencions a menors d’edat en el total de les tres províncies d’Euskadi. Una xifra que representa una milèsima part de les detencions que es van produir a la província de Barcelona durant el mateix període. Per què, doncs, acostuma a haver-hi un tractament sensacionalista de la violència juvenil a Euskadi en els mitjans de comunicació?

La violència resulta tan difícil de definir com fàcil d’identificar i té molt a veure amb la construcció de la notícia. Qualsevol fet que comporti violència és noticiable. Després de l’any 1997, el nombre de detencions a menors augmenta exponencialment a les províncies d’Euskadi. Després que ETA signi la treva comença la detenció indiscriminada de joves per mantenir el clima d’opinió desfavorable sobre l’actitud de la Kale Borroka.

El mateix estudi demostra que si en un clima d’opinió violent hi ha interessos diferents, la seva mediació és totalment diferent. L’eficàcia narrativa dels actes violents és un dels recursos més poderosos de la propaganda política. Força al receptor a posicionar-se davant del missatge i proposa una recontextualització dels fets que pot variar-ne el sentit. De fet, violència, fets accidentals, noticiabilitat i construcció de la notícia són, en definitiva, parts essencials del tractament de la realitat.