
Un estudi estadístic recent sobre violència i joventut basca demostra que durant l’any 1997 -poc abans de la treva d'ETA- es van produir només tres detencions a menors d’edat en el total de les tres províncies d’Euskadi. Una xifra que representa una milèsima part de les detencions que es van produir a la província de Barcelona durant el mateix període. Per què, doncs, acostuma a haver-hi un tractament sensacionalista de la violència juvenil a Euskadi en els mitjans de comunicació?
La violència resulta tan difícil de definir com fàcil d’identificar i té molt a veure amb la construcció de la notícia. Qualsevol fet que comporti violència és noticiable. Després de l’any 1997, el nombre de detencions a menors augmenta exponencialment a les províncies d’Euskadi. Després que ETA signi la treva comença la detenció indiscriminada de joves per mantenir el clima d’opinió desfavorable sobre l’actitud de la Kale Borroka.
El mateix estudi demostra que si en un clima d’opinió violent hi ha interessos diferents, la seva mediació és totalment diferent. L’eficàcia narrativa dels actes violents és un dels recursos més poderosos de la propaganda política. Força al receptor a posicionar-se davant del missatge i proposa una recontextualització dels fets que pot variar-ne el sentit. De fet, violència, fets accidentals, noticiabilitat i construcció de la notícia són, en definitiva, parts essencials del tractament de la realitat.
2 comentaris:
Hola
La violencia com tu be dius dificil de definir pero facil de identificar...
mua
A Euskadi, com a quasi be tots el mon, hi han masses interessos politics, masses calers per moure i sempre acaben pagant els mateixos.
I apalis, l'Acebes segueix entestat en les seves i es que ja s'ha sap, d'on no n'hi ha no s'en pot treure :-P
Petons bonica!!!!
Publica un comentari a l'entrada