Retall extret del Mundo Deportivo del 14 de febrer:
Una família recorda cada any la situació del Barça a un ésser estimat a la seva esquela
Pere Serra Gimferrer va morir enganxat al transistor, escoltant un partit que el Barça va empatar amb el València, un 14 de febrer de l'any 1988. Sense tenir la certesa de que hi hàgi una vida després de la mort, la seva família va voler establir amb ell un "diàleg" a través de les pàgines de La Vanguardia cada 14 de febrer. En les esqueles aparegudes cada any per commemorar la seva defunció es poden observar petits retalls de la història dels blaugranes.
Aquests són alguns dels textos de les esqueles que han anat apareixent des del 1988 fins l'actualitat. Com podeu comprovar, cada any el text és més llarg i elaborat, deixant lloc a les ironies i els jocs de paraules:
1992: Aquest any sí. T'estimem i et recordem.
1994: Aquest any almenys tenim cinc a zero. Tèstimem i no t'oblidem.
1995: Aquest any ens l'han tornat. Potser aquest any també. T'estimem i no t'oblidem.
1997: Entre catalans, nacionals i estrangers guanyarem la Copa, Lliga... Passi el que passi t'estimem i no t'oblidem
2000: No és això, no és això pel que vàrem lluitar tan de temps. Malgrat tot. Sense principis ni comunicació. Aquest any també. T'estimem i no t'oblidem.
2001: Van tenir un traïdor afectivament. De vegades toquem al cel i d'altres són tòtiles. T'estimem i no t'oblidem.
2002: Cada vegada és més difícil posar-te al dia de com anem. Això és un "tiovivo". Aquest any sí. T'estimem i no t'oblidem.
2003: Encara que tenim la dimissió pot ser que un equip quasi de segona guanyi la Copa d'Europa. Aquest any sí. T'estimem i no t'oblidem.
Friquisme? Segurament.
Però no em direu que no és una de les notícies amb més sentit de l'humor que no heu sentit en els últims dies. Ja està bé que en una data plena de cors gegantins ensucrats surti alguna mostra d'afecte simpàtica i, perquè no dir-ho, irònica.
Em pregunto de què m'agradaria a mi rebre notícies des del més enllà... i als altres?
3 comentaris:
bo, molt bo aixo pero dificil de creure
a mi m'agradaria saber cosetes teves i de la cleo pero no per "via" Vanguardia
Nena, quins temes més escabrosos de comentar no??, jo es que també n'he parlat del més enllà aquests dies al bloc, una mica frikies si que som, serà per culpa de dur el mateix "nick"???,jejejeje.
Bon cap de setmana guapa!!!!!
És que el tema no és escabrós, és divertit. Trobo que si el tio en qüestió realment se'n pogués adonar li faria molta gràcia veure que la seva parentela pensa en ell cada vegada que veu el Barça, no?
Publica un comentari a l'entrada