Un altre cop hem tornat a passar Carnaval. Igual que tots els anys, diferent com cada cop que s'acosta febrer. Mentre repeteixes amb els amics de sempre les mateixes conyes, t'adones que les coses van canviant; despedeixes vells records, enyores a les persones que no hi són i que voldries que estiguessin al teu costat, veus com els altres prenen decisions importants i t'alegres -sincerament- de trobar aquelles persones que són importants, ho han estat, les que no et cauen bé i les que creus que ja no coneixes.
I tot això al ritme de música oblidada -perquè l'endemà ja no sabries dir què sonava- i de ball i girar i relliscar i caure entre vampirs, pallassos, Mickeys Mousses, papallones, tenistes, espermatozoides, Pippis Langstrums, La niña de Shreck (eeecs) i tot el que un es pugui imaginar...
Doncs res. Tota aquesta parafernàlia melancòlica només per anunciar que de l'any que ve no passa; el Carnaval 2008 o d'Elvis o de torero! Queda promès...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada