Redirecció

dilluns, 13 de novembre de 2006

"Porta'm un escuradents nena siusplau!"


Des del Colomí amb amor... (i una mica de bilis)

  • Sovint, coneixem com és la persona per com és i què demana al restaurant. Almenys així -buscant el punt psicològic de l'assumpte- sembla que l'estona passi una mica més ràpid. Algunes consideracions banals que se'm van acudir ahir... Petit catàleg de tipus que demanen coses:
  • Tipus 1: Tothom-fa-el-que-jo-dic
  • Metòdic i ordenat. Demana exactament el què vol i com ho vol, sense cap tipus de concessió. No accepta suggeriments si no li vénen molt de gust. Si se li intenta vendre alguna cosa que no vol ell, amb una perfecta educacií i veu clara, et demanarà que callis i que facis la teva feina. és a dir; portar plats i anar amb la boqueta callada. Tot i que sol ser un tipus borde, a mi em solen caure força bé perquè saben el que volen i solen ser agraïts amb les propines, si segueixes al peu de la lletra les seves instruccions metòdiques. No sé massa bé perquè, però sovint són homes.
  • Tipus 2: Candidats-a-fregar-plats
  • Acostumen a ser una parella jove, com si fos jo que me n'anés amb un novio meu a dinar. Veuen els preus de la carta i s'esgarrifen. Els seu pla d'actuació és demanar només un plat cadascú, (sense extres estranys), partir-se el plat de postres i pagar amb cara d'esporuguits. Veient el que els passa -si ho arriben a saber no entren- fas cara de condescendència i penses que a tu, sempre tan gafe, segur que també t'ha passat alguna vegada. Per cert, el "és que no demanem res més que ja no tenim gana" no cola...
  • Tipus 3: Els PESATS!
  • Sempre que penso en aquest tipus em vénen al cap les colles de jubilats que venen a passar el dia, però sobretot a menjar i beure molt. S'atipen com uns lladres i beuen com a "cosacos"... amb tot el temps del món. Elles acaben cridant i ells demanant per fumar, a veure si es pot. Solen xerrar molt amb el cambrer, si és una noia acaben arreglant casaments amb néts i nebots. Demanen una i mil coses el seu flam de postres, però solen ser agraïts quan, per fi, estan ben farts.
  • Tipus 4: Ai-porfa-que-pinto-jo-aqui
  • Ve amb els pares, amics, novio... sempre és ella. Poqueta cosa, ben pentinadeta, mona i arregladeta. Menja poc, parla menys i quan apareixo amb la plateta d'all-i-oli (buc insígnia de qualsevol lloc on serveixin carn a la brasa) em mira de reüll, amb la ganyota a punt d'apareixer, degudament dissimulada al veure com els altres comensals se'n serveixen alegrement al plat. Demana poques postres i més cafès. També li fot que no es pugui fumar...
  • Tipus 5: La-familia-unida-mai-serà-vençuda
  • Un mini-exèrcit familiar que es desplega sorollosament per tota la superfície del restaurant. No venen sols; van armats amb tot el material bebé-a-bordo que us pogueu imaginar. Cadiretes, cotxets, biberons, nens que ploren i pares amb mal de cap. Els pares estan estressats perquè no saben com assentar la criatura ("em pots portar una trona?") i demanen com poden esclafar un potito... acostumen a fer ulleres i no precisament d'anar de festa.
  • Tipus 6: Lucky-luke
  • Cow-boy solitari de migdia. Arriba sempre a la mateixa hora, sol, carregat de diaris. Acostuma a menjar sempre el mateix i no vol canvis en els seus hàbits alimentaris. No és estrany que tingui alguna particularitat (demana dos cafès seguits, vol que les maduixes sigui SEMPRE madures a punt de podridura, etc) i sembin sorrits, però amb els anys són dels que més et pots refiar.
  • I n'hi han molts més...però és hora de plegar i les meves obligacions nastiqueres em reclamen. Un altre dia segueixo. Per cert, hi ha fotos de l'aventura boletaire a Oliana al Flickr, a veure si hi feu una ullada i m'hi poseu un comentari, que últimament sembla un cementiri!

Passat simple

Determinants articles