Redirecció

dimarts, 7 de novembre de 2006

Carod Rovira truca a les portes... (bonica paràbola de dimarts tarda)


  • ... o això semblava aquesta tarda, quan ens disposàvem a pujar a classe de dret de la informació.

    Tarragona. 4 de la tarda. Dues estudiants caminen carrer amunt, intentant no relliscar amb el paviment moll de les voreres. Davant d'una de les portes, un polític conegut del panorama català està picant a un dels botons del porter automàtic. Una de les dues estudiants li pregunta a l'altra "És el Carod o només un tio que s'hi assembla molt?". L'altra, convençuda, li treu aquest idea del cap. Però al passar pel costat, les dues se n'adonen que, efectivament, HO ÉS. Més prim del que apareix a la tele i més baixet. Al capdamanut del carrer, un cotxàs i un guardaespatlles com un armari ho acaben de confirmar.
  • Al passar pel costat, cap de les dues fa un comentari explícit, tot i que és evident la seva sorpresa. Sembla mentida, si ho arriben a saber abans porten unes butlletes del dia de les eleccions perquè les signin, o un DVD dels que va repartir CIU. Al costat de la porta on pica Carod-Rovira hi ha un pas de zebra, on hi ha unes tecnololis que esperen per travessar. Les nostres dues amigues es col·loquen al seu costat. Les lolis comencen a cridar... "És el Carod Rovira éste, el político catalán!!!". Sembla que veguin a David Bisbal. L'home, en sentir-se cridat, es gira somriu i les saluda amb la mà...
  • Coses que hem après mentre anàvem a la universitat:
  • 1. Carod Rovira o s'ha aprimat per la por aquesta a perdre escons o realment és molt menys rodanxonet del que ens volen fer creure per la tele... Me l'imaxinava més gran...
  • 2. El guardaespatlles era un tros d'home, en tots els sentits.
  • 3. Realment encara queden polítics que piquen, literalment, a les portes de les cases.

Passat simple

Determinants articles