Un dia va començar a ploure foc al país de la pluja.
Un dia vaig començar a perdre la por a perdre la por.
Un dia vaig entendre que calia ser valenta i començar a dir el que pensava.
Un dia vaig decidir començar a pensar amb claredat i imposar el meu caràcter.
Un dia vaig convence'm que tenia capacitat per fer tot el que m'imposés.
Un dia vaig intentar quadrar-me en els meus principis.
Un dia les flames van començar a cremar el sostre...
Que tonta, hauria d'haver pensat que les flames arribarien fins al capdamunt. En el fons, sempre plou sobre mullat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada