Teràpia de conversa a altes hores de la matinada i encara un cul d'Ipsis entre els racons de la taula. El mal de cap a l'endemà ho testifica i la massacre de neurones en pren nota. Vaig venir amb tot el pes del món a sobre i, gota a gota, vam canviar complicitats i confessions per llàgrimes agraïdes. Al final de l'obra, tot eren riures que sonaven com milers d'aplaudiments. La matinada es va endur la pitjor part del meu humor i em va deixar un rastre d'ulleres sota els ulls per penyora. Beneïda transacció, que es va endur el sac de ciment pel mateix camí de les hores perdudes enllà i em va deixar un rastre prim de fum que em seguia, amable, pels carrers que estrenaven la llum del dia. Vaig deixar de pensar just quan tot era de color rosa matinada. Els meus somnis van tenir gust de tranquilitat, per primer cop en dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada