Redirecció

dimarts, 1 de setembre de 2009

Entreacte



Les coses evidents cauen com una llosa perquè solen ser afirmades en frases simples, on el verb i el nom basteixen una realitat crua en la que no caben epítets sobrers ni complements escandalosos. La veritat no crida, mormola a l'oida dels que l'escolten, com una fina cortina d'aigua que crea solatge i marca un passadís profund on abans creixia la roca. L'evidència no necessita megàfons. La solució s'emmarca de quadrats invisibles, fluorescents als ulls de tots, i no cal cridar-la. Apareix, simplement. Per tant, pots seguir cridant les teves mentides, escampant-les al vent com petits trossos de confeti. Sempre seran propaganda pura, panflet de res, discursos sobre el sexe dels àngels, mentides adornades. Mentre tu crides al teu palau de subjuntives, hi ha qui segueix picant pedra al pont llevadís de la realitat, en el que els mentiders són el martini preferit dels cocodrils. Estavia't cada paraula, qui sap si així et trobaran més amarg.

1 comentari:

Kinnetick ha dit...

Estic ben agraïda per que hages esmentat el meu blog al teu espai. Dins del gran laberint és agradable pensar que algú mira atentament.
Una abraçada.
Pau Rovira

Passat simple

Determinants articles