Si això ha de ser un anunci llenceu l'eslògan a la merda, no hi ha posicionament ni idea que la diferenciï de cap altra vida, perdó, volia dir
spot. És inútil que intenti resistir-me i giri el cap, hi ha un
sponsor que decideix tot el que faig i últimament fa vacances. Silenci al
prime-time. Crisi d'idees al paradís, falta de personal a l'infern. No és crisi, és demència. Tots els moments em duen a la mateixa seqüència; mans que s'agafen cadires reclinables peus que xoquen portades de cedés satinades mossegades al coll microtelèfons platejats un lliri que mor en una ampolla de litre i mig. Després d'una tasca de promoció mastodòntica, una vegada vaig voler vendre tots els meus treballs i no vaig guanyar res.
Quan no tinguis res diferent a vendre, canta-ho, deien a creativitat, i en els darrers mesos només sento melodies estúpides, la majoria dins del meu cap.
4 comentaris:
A mi mai m'has aburrit.
Bonic poble Besalú.
Quina trona!
Surreal·lisme... altra volta.
Premi! És Besalú!
A banda del pont, també tenen cadires amb potes llargues.
Jajaja, Agnès, busca aquesta mateixa foto al meu blog... Sorprenent!
Publica un comentari a l'entrada