El maniquí que somiava amb un bidó de gasolina

Vaig a restaurants cinc estrelles a alimentar-me d'històries, estiro mica a mica el fil de tots aquests verbs posats en filera, tots són una mica tu, una mica jo, una mica tot el que ens passa, com una maqueta perfecta de la vida real col·locada per orientar als turistes. Sempre remeno a les escombraries per saber què passa després. I després. Fins que s'acaba i, en el meu particular delicte, he afusellat pel·lícules, llibres i petites quimeres de barra. A mig argument, sommio que paro la imatge i jugo a endevinar què passarà després. Tot, per descobrir que em caic molt millor quan no l'encerto, quan em demostro que encara no està tot sobre el paper i que el final només és el preludi d'un altre culebró. Argumentòfaga. Historiòfila. Acabo les frases que no has començat i seria una addicta als desenllaços si els principis no m'inspiressin idees.