Redirecció

divendres, 17 d’abril de 2009

Quaranta minuts



Hi ha vegades que l'admiració i l'insult s'ho juguen tot a un pols implacable i no es pot fer res més que llogar cadires a primera fila per no perdre detall. El ring és un local petit on toca Geoff Farina . A mida que el local es va omplint, l'ambient es carrega en la mateixa mesura i, davant de l'atac dels cigarrets de la concurrència, Farina ens demana que, per favor, si volem fumar anem a fer-ho al bany, afegint que és americà com a justificació davant de les nostres cares parades de devoradors compulsius de nicotina. Cares de nen avergonyit entre la parròquia per un penediment que només durarà tres minuts ja que, quan no ha passat un quart d'hora, la majoria -servidora, l'acompanyant i altres coneguts de les primeres files fem durant la resta del concert un esforç digne de meréixer per aguantar-nos- torna a sostenir el filtre entre dit i dit. Els primers esquirols tornen al foradament compulsiu del propi pulmó i la bona educació és fa, literalment, fum. Un cowboy surt del bany amb el caliquenyo a la boca, deixant un rastre que s'estavella directament a l'escenari i el soroll de la cleca que riu al galliner no ajuda a millorar el poc bon humor del cantant que, a quaranta minuts justos de la primera cançó, abandona la guitarra per anar a tastar la cervesa del país. Segur que amb aquesta estona ha quedat ben tip d'aquesta mostra genial de l'amabilitat europea. Un cop la tarima on tocava torna a quedar òrfena, brindo amb un Marlboro per la vergonya aliena, escric això i demano una altra ronda.

Passat simple

Determinants articles