El record de l'últim petó de diumenge al vespre s'ha escolat per l'aigüera. Abans d'anar a dormir construeixes una nova setmana plena de projectes, de petites quimeres editades amb tapa tova, que neixen de bastides fetes amb Access. Ets un perfecte ordinador perfectament connectat a una velocitat perfecta en aquest cony de món que molt poques vegades et sembla estúpidament perfecte. Però continues batent ous a través de la pauta montessori de la tranquilitat, et menges ben fregit l'espai entre les dues ratlles blaves, vius entre línies. En el teu paper de premenopàusica sentimental, enyores les preocupacions que havies oblidat que tenies, sumes i restes en aquesta realitat gairebé transparent. Tot per oblidar una equació amb un resultat perfecte que ningú pot veure, perquè ha fugit claveguera avall.
3 comentaris:
Me fa que les "bastides fetes amb Access" tenen un risc estructural intrínsec.
és molt diumenge aquest escrit.
m'agrada molt el teu blog!
Moltes mercès per anar llegint algunes d'aquestes boires que corren per aquí...
Publica un comentari a l'entrada