Els núvols han prenyat d'ombres els camps i la resta del paisatge. Què fa la gent les tardes de dissabte que el món s'atura? He pensat un relat llarg que mai començaré, lligo dues entrevistes que no em concediran, vaig a prendre fotos que surten sense contrast. Ho deixo tot a mitges, per trobar el plaer de continuar quan em vingui de gust. Potser no ho acabo mai, qui sap. Justine i Juliette des de la tauleta de nit, emetent en directe pels insomnes, són l'únic testimoni del canvi d'armari i de les piles de peces de llana que passaran a la paperera de reciclatge. Em dedico a llegir-vos, apago la caixa negra i segueixo. Les darreres hores del (meu) cap de setmana sempre acostumen a donar-me mal de cap. Com aquestes tempestes d'abril.
4 comentaris:
Ei, aquesta església dalt del cingle és una meravella. Però què hi fa una torre de defensa al seu costat?
Bé, gràcies per descobrir-me aquest lloc, fins ara desconegut.
Ja he deixat avís per navegants... (guinyu a l'ull)
Segur que t'agrada!
No ho dubto! La foto transmet una màgia especial.
que guapaaa la foto ;)
jaja vagi bee !
un eptonmasss*
Publica un comentari a l'entrada