Música, pel·lícules, feina, milions de canyes, arreglar el món en una punta de la taula, fumar des de la finestra i veure com la mala olor engrogueix les fulles dels llibres del prestatge. Ha estat un abril de petits remolins, de tornar a casa a plena llum del dia amb les mitjes vermelles de dimoni i d'inventar una història tràgica cada cop que he passat pel carrer i no he aparegut com un reflex al mirall dels aparadors. Ara estreno nous ullals i he acomiadat els mitjons de llana amb una liquidació generosa que compta quaranta dies per any treballat i dormiré amb la capa de vampir. Avui és el primer cop aquest any que dic adéu a la llum del dia encara amb els barrots del balcó presos entre els dits del peu, que ignoren que un metre amunt la primavera ja ha donat el primer cop de puny als llençols. Que tristos, que simples tots aquells que ens hem de limitar parlar de la tornada del bon temps perquè tenim por de gastar la resta de les lletres, perquè preferim l'escola nocturna, perquè la simplicitat fa por. Perquè potser no hi ha res a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada