Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 5 hores
1 comentari:
Lo que és ben complicat acaba sent que algù esbrini el perquè tanta gent (que no persones), es calla i no diu res.
Els muts segueixen sent majoria.
IMR
Publica un comentari a l'entrada