Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 9 hores
1 comentari:
Jo visc en los mundos de Yuppi i no m'havia enterat encara, tot i la gran quantitat de blogs que sovint visite que se'n feien ressó de la noticia (devia estar mig dormint en llegir-los, o borratxa, jo què sé).
Va ser per Maurice Jarre que un temps vaig dir que de major voldria fer bandes sonores.
Publica un comentari a l'entrada