Probolone

Sóc un fagòcit més de l’existència aliena. Podria semblar important, però només els carronyers arrepleguen tanta informació que mor just després de néixer. Escriure per demà el que ja ha desaparegut avui és un petit infern transportable i fluorescent. Mengem dades, empassem històries i dormim en un ecosistema immens, sense protecció de dades i ple de sortejos cruels que cedeixen a tots els que tenen butlletes la corona pesada d’explicar les seves misèries. Resseguim el cercle de la vida amb gravadora, per no perdre cap detall, fent fotografies a l’holocaust diari que és haver de sobreviure fent el màxim de soroll. Tothom vol ser el blanc dels exèrcits de hienes que ataquen amb tinta, que teixeixen teranyines al voltant de les febleses dels altres. Dona’m sis bes dobles i maquillarem la realitat. En el mateix instant que la model surt a l’escenari, que el polític fila contes de la lletera, hi ha un mecanògraf cec, sord i mut que se n’alimenta i només vivim, parlem i ens vestim de colors llampants perquè el més dèbil del grup ens expliqui.