Redirecció

dissabte, 14 de març de 2009

Gris pedra


Veure com apareixen les teranyines metàliques davant de la porta de les botigues, entre les vuit i les nou del vespre, hauria de ser esport olímpic. Ens quedariem parats veient com tots aquests maniquins dels aparadors tanquen els ulls, se'n van a dormir i anotariem l'hora al quadern de bitàcora. Aplaudiriem quan la llum nasqués a la punta del fanal. Tan silenci ens mataria, però riuries quan t'expliqués que el germà d'un colega interpreta al Dalí en un parc temàtic dedicat a Vivaespaña, en algun punt indefinit del Japó. Em contestaries que segur que ho consideraria un orgull indescriptible. En aquell moment, sortirien dues dependentes del reixat del Women's Secret, que criticarien les dues obres atrinxerades davant de la porta. S'hauria fet de nit davant d'un conjunt de llenceria -un quadre sense audiodescripció- però no ens hauriem fixat en el color dels sostenidors.

6 comentaris:

joan ha dit...

No fotis! I aquest Dalí catalano-nipó diu allò d'escarxofes... escarxofes tendres i maques? Vaja... surrealisme en estat pur. Com l'ull aquest de la foto... dels "The Residents".

Agnès ha dit...

Surrealismo!
(no sé com es deu pronunciar en nipó)

miq ha dit...

Sul·learisme?
;)

imma ha dit...

Quin ull. quina por

maria altimís ha dit...

co mola aquet ull !!!
ptons guapaa*
altimís

Agnès ha dit...

Ullet Sul·lesalista!

Passat simple

Determinants articles