Redirecció

dimecres, 11 de març de 2009

Casualitats



Avui m'he trobat un fantasma del passat, dels que van canviar fa temps la bola i les cadenes per un vestit de ratlla diplomàtica. El vaig conéixer en un bar situat just al costat del local on ens hem trobat avui, una nit fosca que feia vent i ell em va dir que necessitava algú que l'ajudés «a posar la seva vida per escrit per poder-hi reflexionar». Així em vaig convertir en la mecanògrafa dels seus records, que es movien entre una joventut de roba de marca a Sant Cugat del Vallès, cases okupes a Londres i a Evissia durant els seixanta, el Tantra, les seves feines de traductor i les dones. Ell en tenia vora seixanta –jo quaranta menys– i quedàvem un cop per setmana i mai es va acostar a menys de cinc centímetres de la meva cara. M'explicava coses que, segons ell, «em calia saber» i ara m'estiraria els cabells per recordar-ne algunes. Cada capítol de la novel·la que ni em va acabar d'explicar ni vaig escriure hauria tingut un nom de dona. Servidora al principi escrivia molt i parlava poc, fins que vaig començar a parlar més, menjar més i beure més. Li vaig resumir l'abstract de la meva vida amorosa, no es va riure de mi, vaig aprendre a valorar el whisky de catorze anys i la nostra transacció comercial sense fruits es va esborrar.

Avui, quan ens hem vist i m'ha pagat el tallat, m'ha dit que tenia fusta, mai sabré de què. Continuava portant borsalino, mocador vermell, un tatuatge a cada canell i vestit de mudar. He somrigut a la seva obra que desapareixia per la porta.

1 comentari:

Comtessa d´Angeville ha dit...

I visquen les vides viscudes i les que ens queden encara per viure.

Passat simple

Determinants articles