.jpg)
No suporto viure en un món on tot succeeix per atzar. Ho trobo fastigós
(a la pel·lícula de diumenge tarda de tv3)
Busco qui em llogui una màquina del temps i, si no n'hi ha de disponibles, em conformo amb un contestador d'aquells que canten les trucades i deixen emmagatzemada la veu del personal, gravada amb aquella cantarella del parlar amb màquines que salta a raig fet quan prems el botonet vermell. Una bomba de paraules que s'estavella en camp propi, recollida electrònicament i a punt d'esclatar quan es doni la ordre. En tardes de diumege com avui -que s'han declarat en vaga la TDT, l'estimada televisió analògica i les meves ganes de llegir- muntaria collages sonors amb els encàrrecs estúpids, els feliç aniversari i els queésdelatevavida. Seria hit estiuenc fantàstic, tan ple de silencis i amb magnífiques aportacions de l'amable senyora enllaunada de telefonica, no té més missatges.
6 comentaris:
Vols dir en vaga pq tv3 ha passat doscops la pel.li del migdia?
De veritat? Ara ja es pot comprovar la migdiada monumental que m'he dedicat. Duen tenir algú nou (o molt cansat) a continuïtat, perquè la setmana passada també vaig detectar errades grosses, de l'estil de posar anuncis quan només duien dues seqüències de la sèrie del migdia.
Però algú pot viure sense l'atzar? Això seria com viure sabent la data de la teva mort. Tot plegat encara seria més angoixant.
Recordo que durant una borratxera adolescent em va agafar per entrar a totes les cabines de Cambridge amb l'esperança de que una d'elles fos la TARDIS del Doctor Who. Malauradament, cap d'elles ho era.
Aquest cop va ser: anem a anuncis i quan tornem rebobinem el film una hora enrere i te'l tornes a empassar.
Migdiada? La dels de TV3.
Va ser ahir? Llavors potser es van confondre... amb això del canvi horari.
Som així de divertits. Si s'equivoquen a la tele ens sembla terrible, és com si haguessin de ser més perfectes només pel sol fet de controlar la pantalla, no?
Publica un comentari a l'entrada