Redirecció

dissabte, 7 de febrer de 2009

...són els raros



Els guapos podien dominar el món. O això semblava quan tenies tretze anys i la teva popularitat es reduïa a ser la diana dels globus d'aigua dels altres nens mentre exprimies el botó del porter automàtic per lliurar-te del seu setge infantil. Els guapos ho eren tot i tothom els respectava, això deien les lleis estúpides de la pubertat, que exigien amagar defectes i sentir-se estúpid a tothora. Vaig començar a comprar compreses i sostenidors i em vaig pensar que ja estava en un altre estadi, que havia signat un pacte no escrit amb la vida adulta i que incloïa manaments tan insofribles com ser un dels guapos, rodejar-me dels guapos, tenir un guapo al costat per no ser tant jo.

Adolescència és una paraula que, de tan cruel, fins i tot sona malament.

4 comentaris:

joan ha dit...

La foto és ben bé una partitura celestial.

Albert ha dit...

hahahahaha

que dur ser raro!

Jo Mateixa ha dit...

Una foto preciosa, es teva????

Certament els adolescents son éssers ben estranys, fan cada gilipollada...be, suposo que jo també en vaig fer quant vaig passar per aquesta etapa.

:-S

Agnès ha dit...

El mític dia de la ventada, passat pel sedàs dels pixels...

Passat simple

Determinants articles