Man Ray

No estimis al teu igual. Això és el que diu el manual suat de psicologia que també afirma que les persones que es tenen en alt concepte tendeixen a buscar parelles que s'assembin a ells. Bestieses, tonteries. No hi ha esgrima sense igual, no hi ha joc sense empats, no hi ha partides sense emoció. Busca'm a un jugador millor i em rendiré, i em canso de les parides previsibles, dels contraris que semblen fantàstics i es cansen a la primera ronda. No hi ha joc sense igual, i no hi ha millor partida que la que jugues sabent que el contricant et tornarà cada pilota que llancis a la xarxa. El súmmum del màxim del millor de l'amor és aquell adjectiu que no trobes i que l'altre et regala quan el busques. La resta, pel·lícules de crispetes i a córrer. I mentrestant, que els amants del feng-shui segueixin buscant l'angle recte entre el sofà i la taula, que els místics segueixin encenent espelmes, que jo em pixo en tot això, que els meus angles perfectes mel's construeixo amb cada error, que no en sé més, que marco amb tinta invisible cada secant en aquest currículum ple de corbes. El millor és que si m'equivoco és igual, per molt malament que ho faci, si m'ho crec, cap camí estarà més aprop del que ha de ser.