Hi ha móns que s'han de trepitjar amb taló d'agulla, només així et pots deslliurar de la imatge de les persones que aixafes. Luxe i pedreria, hotels de cinc estrelles, motels plens de sabonets de propaganda. La finestra m'ofereix l'edifici del Congrés dels Diputats, ple de rellotges fets per artesans catalans, passadissos secrets, catifes de colors plenes de pols i biblioteques de tres pisos folrades de fusta satinada. Gent que fa feina d'amagat rere els passadissos fent botar pilotes diverses, boles de neu de paraules muntanya avall. A un asfalt de distància, m'aparto i m'extasio amb la visió de petons d'amants amb regust de xiclet que ressonen en cadascuna de les habitacions d'aquest motel grand luxe on dormito, ple d'edulcorants de cinc estrelles no aptes per diabètics, ple d'aprenents del Rei Mides amb càries.
1 comentari:
M'és realment familiar tot això. Per cert, bona nit que veig que estas dormida...
Publica un comentari a l'entrada