T'has aprimat. Les teves conviccions desapareixen a la velocitat de la llum quan passen pel sedàs de la fina educació i cada dia notes aquests braços de filaberquí que es gronxen, arrossegats per tans siusplaus. Les cames i els genolls ossuts clamen per un entrepà gegant que dugui incrustada alguna frase de veritat. T'has aprimat. La bàscula dels projectes comença a marcar en negatiu. Els perdedors perden quilos i tu segueixes allà, a la cua infinita de la anorèxia de sentiments. Moltes mercès. Encantada. Perds la gana i el rastre de molles de pa i t'esforçes a tapar, pacientment, tota la muntanya de coses fantàstiques pendents amb lipstick de la vergonya.
T'has aprimat, i és una llàstima.
1 comentari:
ja som dos. puta bàscula!
Publica un comentari a l'entrada