I no, no posaré res reflexiu ni res que em faci pensar en tota aquesta filera de dies que duen la mateixa etiqueta i que s'esgoten davant del nostres ulls. Volia posar un poema com a introducció de la Plath i que duc en un paper de la butxaca dels texans. Però no. He decidit que no vull escriure res profund. No tinc ganes de pensar en el fet que aquest 2008 no m'ha aportat tantes coses com esperava, ni tinc esma per posar-me la màscara de senyoreta melodramàtica. Ni faré balanç ni em posaré metes. No s'ho mereix aquest Home dels Nassos, que enguany té una nariu mediocre. Només afegiré, ni que sigui de passada i que no vingui al cas, que l'home perfecte és una barreja de Bernat Lliteras i Joan Miquel Oliver. Amb això estripo el darrer full del calendari. Feliç 2009, sigueu perfectes o no.
3 comentaris:
Feliç! (Lo de la perfecció ho deixo per a les senyoretes melodramàtiques...)
sempre va bé mirar enrere i fe runa mica de balanç, perquè segur que trobem coses que valen la pena, només cal saber com mirar. Malgrat tot, aquest mirar enrere no ens ha de fer dubtar de fer passes endavant.
Bon any
Feliç 2009 per tots dos! Si no ensopego en el traspàs ens veiem l'any vinent! :)
Publica un comentari a l'entrada