Estic esperant que surtin els resultats d'un escrutini que em mantindrà lligada en aquesta dinàmica de seguir fent veure que faig (sense fer) fins ben bé d'aquí una hora. Des de la presó de fulls desordenats on estic tancada, no puc evitar pensar que el meu llit t'odia. Està gelós perquè, per entortolligar les meves cames amb les teves, dormiria a terra. Seria tot un luxe ser original, però molt em temo que no passo de ser una mediocre més. Quina mala sort pensar, sentir i tenir temps lliure per explicar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada