Es traspassa

El fruiter m'ha dit aquesta tarda que es traspassa el negoci perquè no li rendeix i el cistell ja troba a faltar les propines que es materialitzen els caps de setmana en forma de tomàquets d'amanir i mandarines. La fi de la torna al meu microclima. Aquesta és una manera com una altra d'exemplificar tot aquest vaivé de negocis nous que s'obren i altres que pleguen encara que es moguin en ecosistemes tan reduïts com el de casa, en aquell espai on sembla que les coses no tinguin dret a moure's de lloc, a protestar perquè la gent marxa per veure, sentir, olorar i captar novetats, esperant tornar al punt de partida per tornar tastar el gust de les constants que mai canvien. No hi ha coses de sempre, totes les sensacions són de mai. Trobo en els darrers enciams exposats a la porta -sota d'un cartell que serveix de presagi- la millor figura per descriure un dia de canvi de decorat. L'escenari de casa que conserva l'esència, però perd vitamines.