Nomes un toll gegant d'aigua em separa de la normalitat i el jetlag, pero ja n'intueixo els primers efectes, mentre veig coses que em fan pensar que casa es cada carrer que trobo. Em pentino amb el reflex dels vidres dels cotxes i enyoro l'ombra del paraigues quan em planto a aguantar la pluja a la cantonada. Hi hauria d'haver sonets als mapes de les guies de viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada