Creixer i experimentar coses noves es el somni de l'alumne que seu a la darrera filera de l'escola de poble. Penso en el nena que jo acostumava a ser i que copiava els deures d'angles a l'hora del pati i observo a la gent que passa davant meu, mentre em prenc el primer cafe amb la jaqueta del pijama encara posada. Homes empenyent carretons, dones estrenant bruses. Perduts en els seus maldecaps, han oblidat el rastre de l'olor de la goma d'esborrar i les batalles de guix a les cantonades de l'institut. Tots ells eren criatures abans de fer parada i fonda en aquest barri turistic, eufemistic, que es la maduresa.
Mentre acabo el darrer glop, penso que ser adult es sentir-se com un nen petit, almenys un cop al dia.
3 comentaris:
m'agrada! :) sentir-se un nen un cop al dia! :)
ens veiem ja! :) que el temps passa massa rapid.... i em sembla que ja nomes queden 36 dies per tornar a casa....
La 'maduresa' es una forma delicada de dir 'infància'?
Suposo que depén de que entenguis per maduresa...
(Hi ha molts adults infants)
A vegades tinc la impressio que cada dia que passa soc una mica mes infantil, sere la unica? Cal aquesta percepcio per creixer?
Deixo la pregunta a l'aire (a l'autopista de l'informacio) i segueixo caminant...
Publica un comentari a l'entrada