Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 46 minuts
4 comentaris:
Encara?
Diria que sí.
Encara xiuxiuegen obscenitats els adolescents d'avui en dia??
-- En saben?? --
Em creia que era l'únic que en propinava!!
mmmm...
Podries penjar alguna foto teva on se't vegi la cuixa??
(aixó es massa soft)
mmmm...
Fotogratia't el xurri seria més adequat!
(Espero el Post amb impaciència)
on te'n vas, Agnès?
Publica un comentari a l'entrada