I tu no marxaves? Això és el que em pregunta tothom. Aleshores toca amagar la cara d'impaciència mal controlada i explicar que encara no és el dia i que, de moment, segueixo aquí, amb el fred que s'ha instal·lat a la punta del nas, amb els adolescents que torren castanyes i que em xiuxiuegen obscenitats darrera les cantonades, amb les prèvies inacabables i surant damunt d'aquest xiclet que no fa més que allargar-se. Sí, encara sóc aquí.
4 comentaris:
Encara?
Diria que sí.
Encara xiuxiuegen obscenitats els adolescents d'avui en dia??
-- En saben?? --
Em creia que era l'únic que en propinava!!
mmmm...
Podries penjar alguna foto teva on se't vegi la cuixa??
(aixó es massa soft)
mmmm...
Fotogratia't el xurri seria més adequat!
(Espero el Post amb impaciència)
on te'n vas, Agnès?
Publica un comentari a l'entrada