Quina temperatura tenen els somnis?
Les meves emocions a vegades són fredes i cremen com el foc. Puja el mercuri, cau la pluja, però sempre seguim aquí sota. Com jo, que podria bullir enmig de plaques de gel quan la ràbia truca a la porta, però acostumo a escolar-me en petites dosis de consciència ardents quan m'adormo al sofà. Tots tremolem d'emoció, ens escalfem davant del vent glaçat i no diem el perquè. Fa por tocar realment de prop totes les temperatures, i normalment deixa marca. Ens adormim d'una manera insultantment freda i després ens abrasem, mentre creiem que hem ignorat el que ens fa mal. Sense termòmetres, sense guants, sense ulleres de sol. Prenc nota dels darrers esdeveniments atmosfèrics i em conformo a mullar la punta del dit índex i llançar-la al vent per notar la temperatura. Em gelo. Penso en els teus braços com una brisa fresca, mentre la meva veïna omple autodefinits en un atac d'indiferència ardent. Quan el cervell juga fora de banda, la calor congela i el fred crema. Semblava un joc evident, però és una trampa mortal.
És gairebé absurd comprovar que sempre portem dues mànigues quan tenim calor i que el dia a dia s'escola d'aquesta manera abrasadorament gèlida, glaciarment tendra. Gairebé com si fos un somni.
4 comentaris:
Oh. Jo vull aquest "oscar".
No es un "oscar" es R2D2
la millor adquisició del mercat de la puça... c3po a un euro, llàstima que els braços es desmuntin...
Arrasaràs als flea market de Nova York.
Publica un comentari a l'entrada