Torno a casa quan tot està en silenci. És ben de nit, a la ciutat del dia, encara que tot estigui ple de llum. Escric a la llibreta asseguda dos portals de casa, perquè em fa mandra pujar, i escolto la mica de nit que s'ha quedat atrapada en el merder de cada dilluns a mig matí. Davant meu, dues cadires de vellut verd, descolorides, han ocupat l'espai que hi ha al capdavant dels contenidors. Em torno a aixecar i apunto el nom de tres llibres que hi ha col·locats darrere del quiosc ambulant que està tancat. Comença la costa amunt, en una setmana que l'enceta la claror que s'ha quedat atrapada en una nit de diumenge. En la foscor d'un matí de dilluns.
Carta d'Emigdi Subirats
-
L'amic Emigdi Subirats estrena l'enèsima secció al seu blog, que anomena Cartes
des de l'estima.
Ahir me'n va dedicar una, en què va un repàs a moltes d...
Fa 15 hores

3 comentaris:
Ninetaaaaaaa, com han anat les vacances?????
Welcome to The White!!!
jajajaj! Welcome! A tots dos...
Publica un comentari a l'entrada