La meva professora de matemàtiques de bàsica deia sempre que per recordar un concepte tota la vida l'hem d'oblidar i recordar set vegades. Això em porta a fer càlculs de totes les coses que han passat a formar part del meu sac de l'oblit particular; els rius d'Espanya per ordre de conques, les taules de Ruffini, els noms dels protagonistes dels llibres que m'he empassat, la col·locació dels elements en la taula peròdica, la llista de coses que em falten per comprar aquesta setmana, la meva primera adreça de correu electrònic, les fòrmules que servien per resoldre els problemes de circuits de corrent contínua i alterna, com es feia una arrel quadrada, les equivalències ente els sons i la seva transcripció fonètica, les lletres de les cançons (les que m'agraden i les que no), les capitals de la gran majoria de països del continent Africà, les adreçes i telèfons de tots aquells que ja no truco, com es construïen els alcans (i els alquens, i els alquins). I més coses de les que m'oblido. Se suposa que la majoria de nosaltres tenim, en algun lloc, coneixements teòrics per explicar la majoria de mecanismes amb els que convivim cada dia, però són ben pocs els que els recorden per explicar-los. Com un pom de roses mortes, la majoria de les coses que hem après tracen un subsòl que trepitgem cada dia i que hem oblidat de que estava fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada