Deixa'm els meus deu minuts de teories, l'estona necessaria de filosofia de garrafa. El sexe dels àngels, encara que siguin tot mentides. Diàlegs de l'absurd, encara que siguin exagerats. Dona'm només deu minuts per moure el món amb les paraules i després recuperaré el costum del conformisme. Dona'm un interès a plaç fixe per tots els somnis que encara em queden per pagar. Necessito creure que hi ha altres explicacions irreals que permeten maquillar tot això, tot i que sé que no existeixen. Permete'm els castells als núvols, permete'm el conte de la lletera. No serveixen de res, però pinten un decorat en el que acostumo a moure'm a gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada