Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 7 hores
3 comentaris:
Sense comentaris! esteu moníssimes, el detall de la birra al cap és genial!
És una de les moltes utilitats d'aquest annex superior meu, pot aguantar un got sense caure (si no em moc massa, suposo que com tothom...)
Sou un cas però es que tu, facis el que facis, estas monissima :-)
petonets dolça!!!!!
Publica un comentari a l'entrada