La guerra silenciosa ja ha començat. Les orelles enceten la marxa, repartint tríptics revolucionaris i panflets esgrogeïts de protesta. Toquen trompetes de marxa a l'alçada dels tendons i els ulls busquen en l'horitzo el més mínim senyal de canvi. Ningú sospita de la rebel·lió d'aquest organisme, que es basteix de moviments desorganitzats i de consignes perfectament executades. Tens els minuts comptats. Les mans organitzen vagues que s'omplen de subscriptors anònims, el coll aguanta un pregoner mut i sense timbal, que no té esma per seguir cantant sense que ningú se l'escolti. No t'hi resisteixis, serà inútil. El cor es nega a llençar més mocadors blancs a l'estació dels records, els pulmons no volen seguir alimentant d'aire el globus de les promeses, el fetge va anunciar la setmana passada que no allotjarà més els residus de tantes batalles perdudes. La revolució està en marxa, però tu (estimat cervell) no te n'has adonat.
1 comentari:
qui en teoria ho organitza tot està a la lluna, vaja!
La revolució del cos contra el cervell
Publica un comentari a l'entrada