La dama de les mitges estripades es va passar massa anys despreciant silenciosament aquella persona en la que va estar a punt de convertir-se. Només quan va haver acabat de gaudir de les coses fàcils, sense buscar el premi segur que suposa l'esforç, va començar a pensar que enyorava el que no havia conegut, aquell rastre de llàgrimes que la imaginació imprimeix com a única prova dels somnis que mai vam gosar complir. No era simple, era covarda.
3 comentaris:
És hipnòtic.
Bones
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut
La covardia és la virtut dels pusil·lànimes. Cal perpetrar els somnis impunement.
Publica un comentari a l'entrada