Redirecció

divendres, 5 de setembre de 2008

Joguines plenes de pols

video

La dama de les mitges estripades es va passar massa anys despreciant silenciosament aquella persona en la que va estar a punt de convertir-se. Només quan va haver acabat de gaudir de les coses fàcils, sense buscar el premi segur que suposa l'esforç, va començar a pensar que enyorava el que no havia conegut, aquell rastre de llàgrimes que la imaginació imprimeix com a única prova dels somnis que mai vam gosar complir. No era simple, era covarda.

3 comentaris:

miq ha dit...

És hipnòtic.

Mar Roca i Sol ha dit...

Bones
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

Toni Ibañez ha dit...

La covardia és la virtut dels pusil·lànimes. Cal perpetrar els somnis impunement.

Passat simple

Determinants articles