Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 12 hores
3 comentaris:
I qui es aquest senyor, un escriptor actual?
Què tal, El pensamiento negativo?
Uf, és un senyor que va de publicista-crític-tioguai. No sé quina opinió em mereix.
Pel que fa al llibre, té algunes idees bones (has llegit alguna cosa de Beigbeder?, s'hi vol assemblar) però em va rebentar profundament que inclogui frases que no són seves i no les citi. Vaja, per llegir a l'autobús és millor que altres coses, però sense creure res del que s'hi diu.
Publica un comentari a l'entrada