Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 18 hores
4 comentaris:
Vaia mite. Jo vull recuperar el meu.
No niña...ese instrumento, lo tiras a la basura; Yo nunca se lo he comprado a mis hijos; Lápiz y folios y una goma de borrar pequeña, para que se pierda...es lo mejor de todo, la imaginacion, no tiene limites. besitos
Té la meitat del tamany que recordava... i la meitat de sorra també!
Jo també el tenia!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada