No tenim temps. No tenim temps ni per dir que no en tenim. Estem empresonats en taules quadrades i pensem que necessitem més hores per córrer pels carrers, per saltar marges. Tindrem més estones, ens pensem. Més hores per parlar, més estones per dedicar-nos a veure el balanceig del peu mentre estem al sofà. Hi haurà temps, encara és d'hora. Cada dia lluitem contra els cinc minuts que separen la puntualitat del desastre, l'acció a temps de l'error que no ens perdonarem. L'imperi de la minutera ens mana ser puntuals, hi lliurarem batalla quan ens sobri una estona. Mentrestant, seguirem buscant amb la mirada la condescendència dels rellotges mentre sumem hores. No tenim temps per preparar l'estratègia necessaria per plantar batalla.
Arribes tard a algun lloc?
5 comentaris:
Posem-li banda sonora.
Suposo que ja et deus imaginar que quan pocava el text aquesta era, precisament, la cançó que sonava entre cewlla i cella, oi?
potser la manera de no fer tard és anar més a poc a poc
O no mirar tan el rellotge... o saber desconnectar! Jo des que no en porto tinc el luxe de poder desenganxar-me del temps quan no hi ha horaris. Però sempre faig tard a tot arreu.
tens raó que els horaris se'ns mengen, i ho diu una impuntual crònica. t'espio sovint, m'agrada molt venir :)
Publica un comentari a l'entrada