Paul Celan. Sprachgitter. Sommerbericht.
-
Der nicht mehr beschrittene, der
umgangene Thymianteppich.
Eine Leerzeile, quer
durch die Glockenheide gelegt.
Nichts in den Windbruch getragen.
Wiede...
Fa 1 hora
4 comentaris:
M'agraden les mitges enreixades que dibuixen els radis de la bicicleta a les cuixes de la noia.
dibuixen
cuixes
enreixades
Per mi, pots fer-ho...
Quant tenia divuit anys vaig trobar-me la Mascó en un bar.Com anava begut vaig anar cap a ella i li vaig demanar si es volia casar amb mi- Judit casa't amb mi li deia- i ella ni tan sols em mirava. Val a dir que el seu marit estava amb ella i ell sí que em va mirar i les mirades no eren pas d'amistat. En fi que des de aquell desengany ja no la puc veure. Em cau malament i no em posa catxondo que diguem..saludus
M'agrada que t'agradin els trossets de Tarragona...
Noctas! Perfavort! Has de fer un post sobre això! Jo, una experiència així li dedicava un llibre! jaja... quina por. Tanta com la que fa ella quan presenta programes, ja siguin en castella o català, oi veí?
Publica un comentari a l'entrada