Un camí ple de tombs.
Tu, sense cinturó de seguretat.
Per la punta de la finestra del cotxe
fugen els que fins ara t’acompanyaven.
Mil cares que es difuminen amb el paisatge,
miralls que no tornen resposta.
Aquesta carretera secundària no admet un físic bonic.
Cada revolt, un viatge a les entranyes.
Ja no estimes uns llavis perfectes,
ja no vols uns pòmuls dissenyats amb esquadra.
Desitges cors sangonosos i cervells arrugats.
Un bon argument et desarma com no ho farien uns ulls bonics.
Créixer, viatjar endins.
Un camí ple de tombs.
Tu, sense cinturó de seguretat,
i retrovisors plens de pintallavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada