Res no és romàntic fins que ho és.
Cyrano de Bergerac mor per Roxana, Don Quijote persegueix a la Bella Dulcinea per la Mancha, Tristany enyora a Isolda, Romeu i Julieta es juren amor etern sota una recepta mal administrada, Cleopatra i Marc Antoni enfonsen imperis, Bonnie i Clyde imiten els actuals coladors de disseny mentre cau el sol de la tarda, el millor record d’Alexandre el Magne és sempre per Hefestió, sempre quedarà un tros de corona per Wallis Simpson i Diana de Gales, la Celestina espia a Calixto i Melibea, Neo és l’enviat que no pot comprendre la Santíssima Trinitat, Robin i Marian discuteixen en taules quadrades, Agamenó entre Elektra i Clitemnestra, mentre Penèlope desfà teixits de somnis.
Jo sóc el teu pare, Luke Skywalker.
Sempre ens quedarà París.
Mai tornaré a passar gana.
Blanques ballen amb negres, i obren partida.
Res no és romàntic fins que ho és.
2 comentaris:
Niña...que ya no hay, ni tiempo para enamorarse; Que lo que se lleva ahora es...Aqui te pillo y aqui te ...¡¡Que tiempos mas bellos, aquellos, que se juraban amor eterno...El marido en la guerra...y ella jugando con el herrero. besitos pequeñaja.........(de edad)
M'ha encantat aquest post, nineta estas...diferent.... aquests dies (he fet una repassada al bloc molt així rapid eh, que vaig de cul)
Tot be????
Un petonas inmens!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada