Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 15 hores
3 comentaris:
i amb el pas del temps fins i tot les sensacions es distorsionen pel record, to ti que no sabrem què és més real
totalment d'acord!
m'agrada molt el teu blog, t'espio de tant en tant :)
I això dóna peu a una cita que no recordo molt bé però que deia alguna cosa com ara «al país on has estat feliç no hi hauries de tornar». Diria que és en castellà...
Publica un comentari a l'entrada