Partida a casa de les nenes. Sona Radiohead i fa una calor lleugerament xafogosa. Davant meu, les fitxes tenen una mica de relleu just a la vora, resseguint el diàmetre. Recolzo les peces de plàstic deixant lliure un espi, just l'espai que sobressurt una mica. Desafiant el centre de gravetat de la pila. He canviat el set de cors, no tinc principis, però he descobert que el punt d'inclinació que fa que la columna és desmonti són cinc fitxes exactes.
Les matemàtiques són tan absurdes que mai fallen.
4 comentaris:
Avís per navegants: N'hi ha sis perquè l'aposta inicial mai compta, excepte perquè se l'endugui el que guanya...
I a quin joc de cartes jugueu exactament???
Bon cap de setmana bonica!!!!
Set cors... un per cada vida?
Jeje, juguem al poker, el joc de la vida (quina frase més cutre m'ha quedat). Ja veuràs que si ho proves t'enganxaràs!
Lo del set de cors és la meva carta fetitxe, la que se suposa que em dóna sort... hi ha set cors, però tots en la mateixa vida, que dóna per moltes emocions diferents... oi? :)
Publica un comentari a l'entrada