He somiat que m'arrencaven un turmell. Estava en un vagó de gent xerrant amb gent coneguda que ara no podria assenyalar i em despertava en una habitació blanca d'hospital, amb olor de cloroform, i només tenia un peu. Uns pares amorfs i desconeguts –la meva imaginació és poderosa i s'inventa progenitors– ploraven la desparició dels meus tarsos, mentre jo em quedava asseguda pensant en el munt de parells de sabates solterones que deixava en aquest món, les crostes a les mans que les crosses farien néixer aviat i els balls, curses i salts que quedaven orfes.
M'he despertat tocant-me les cames i m'he comptat els dits dels peus.
Per sort, la normalitat m'obliga a superar-me, però de moment em cedeix el perfecte estat de les meves extremitats.
2 comentaris:
Querida Agnes...este domingo estas invitada a visitar la Torre; Con esos ojos y esos labios, tendras un monton de moscardones a tu lado. Ruego visites mi blog. besitos
Caram nineta, quines coses de somniar tu, no podries tenir somnis eròtics com la majoria dels mortals????
:-P
Petonets dolcets als ditets del peu :-)
Publica un comentari a l'entrada