Redirecció

dissabte, 24 de maig de 2008

Obvietats




I, de fet és normal. És perfectament comprensible que els altres pensin que tot això té massa forma i poc contingut. Que aquesta estructura esquelètica s'assembla massa a un maniquí d'aparador; que subjecta mil paraules llampants però no té base per entendre-les. Que per més que ajunti amb fils de pescar tans verbs i adjectius i coses d'aquestes mai aconseguiré lligar res amb un argument sostenible. I què. La veritat és que no hi ha fòrmules infalibles, ni cap amulet ancestral que permeti que estiguem junts massa lluny de tot això, de tants cables i microxips minúsculs. Però seguim aquí, d'alguna manera. Potser ni ens coneixem, però compartim en un temps i espai limitat quatre línies absurdes que parlen del sexe dels àngels, però que son suficients per saber qui hi som tots dos. I això no és normal, és tan senzill que no deixa de ser extraordinari.

3 comentaris:

miq ha dit...

Ho és, d'extraordinari. L'ets.

Anònim ha dit...

Eis flor, la canço de "pobre Virginia....." es diu COLILLA, he trobat alguns videos al yotube, passa pel meu fotolog, i clica a l'enllaç del final del post!
Ale cuida't!!!!!!

Petunarros* :)
ruseta*

Anònim ha dit...

Un que et fa la pilota i l´altre que va a la seva bola passant del teu post.

Potser aixó es el més obvi del teu blog?


En referència a l´entrada en sí, sempre m´ha agradat més el 'fondu' que les 'formes'.

Passat simple

Determinants articles