Juegos Reunidos

Érem joves mentre encara voltaven per casa els llibres de l'Enid Blyton i els seus esmorzars pantagruèlics, erem innocents quen els cotxes necessitaven tots els músculs del braç per encabir-se en un forat petit, ho érem quen llepàvem el fi regalim de sang de la dent que havia marxat del llit comfortable del queixal i també en aquelles interminables tardes de carrer, pols, bicicletes de rodes punxades i pedres que formaven columnes raquítiques que només tardaven cinc minuts a morir.

Vam seguir sent inexperts quan les piruletes van començar a dur nicotina, quan ens passavem les tardes jugant Copes d'Europa al futbolí i duiem sabates amb puntera de ferro i llargues jaquetes d'enterramorts amb les espatlles majúscules. Just quan vam abandonar la mà del pare per deixar-la a algú altre que ens la llogava al preu barat d'un tomb amb Vespino pels carrers on haviem jugat a futbol. Els clics de Playmobil es van tornar adults i van abandonar el vaixell pirata.

I ho seguim sent ara, manllevant sofàs de braços amics i traient la pols al Teleskech que ha quedat arraconat al fons del calaix. Movem els braços per jugar simulats partits de tennis enfront de la poderosa consola blanca i cantem cançons que van escoltar els nostres pares. Ens hem disfressat com els adults per disputar l'encontre cara a cara, però no enganyem a ningú, seguim sent només unes criatures.